Ismaël Baruch ha nascut en una família pobra, en un barri humil a la riba del mar Negre, en una població on conviuen russos, tàrtars i jueus. Als deu anys se'n va a buscar-se la vida al port, als tuguris dels mariners aprèn a beure alcohol. Als tretze, les dones li ensenyen com es fa l'amor. I ell canta, té un do que fa entendrir els cors.
Gràcies al seu cant, descobreix l'èxit i la riquesa mentre el pare veu que el fill és una mina d'or. En aquesta història breu, Némirovsky ens parla amb nostàlgia de la diferència entre la vida que somiem, la vida que esperem i la que vivim. ¿Qui no ha tingut un somni que ha esdevingut fum?
