El testimoni extraordinari d’un Josep Pla vulnerable i immens, que transforma una experiència límit en una obra mestra de lucidesa literària.La nit del 17 al 18 d’agost de 1972, Josep Pla pateix un infart de miocardi mentre és sol al mas de Llofriu. Té setanta-cinc anys. El dolor, la suor, la por i la consciència de la mort l’acompanyen durant hores interminables fins que, l’endemà, pot avisar el metge. Anys després, Pla converteix aquella experiència extrema en un relat magistral: precís, sobri, irònic i profundament humà. Sense dramatisme ni sentimentalisme, escriu una de les peces més íntimes i sorprenents de tota la seva obra.
Aquest volum recupera un text extraordinari que havia quedat amagat dins l’Obra Completa i l’acompanya de tres articles sobre la malaltia escrits als anys quaranta i d’un pròleg esplèndid de Sergi Pàmies, que reivindica la modernitat i la força literària d’aquest Pla vulnerable, lúcid i immens.
