«L'ideal consisteix a fer-se totes les il·lusions possibles i no creure en cap».
El 1969 va aparèixer el dotzè volum de l' "Obra completa" de Pla, que recollia un seguit d'anotacions d'èpoques diverses, desiguials en extensió i en intenció (des de l'aforisme mínim fins a l'assaig curt, passant per l'anotació de dietari) sota el títol "Notes disperses". El material inèdit que l'investigador Francesc Montero (Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona) edita ara a "Fer-se totes les il·lusions possibles" és el que el mateix autor havia previst incloure en un nou volum de l' "Obra completa", que s'hauria titulat "Noves notes disperses" o "Vagues notes disperses".
No sabem per quines raons aquell projecte no es va arribar a concretar, ni si Pla tenia previst d'afegir-hi més textos. El que sí sabes és que le spàgines que finalment avui podem llegir corresponen al Pla més memorable: l'observador agut de les malalties del país, el comentarista que fa gala de l'escepticisme més ben informat, el reportador precís d'anècdotes impagables, l'escriptor capaç de donar la màxima vivacitat als personatges i els paisatges que retrata, el prosista més convincent i més amable amb els lectors...
