«Res em fa il·lusió. Quan em parlen de la felicitat, la cursileria de la paraula em fa rebentar de riure. L'ideal consisteix en fer-se totes les il·lusions possibles i no creure en cap. Decepcionant, depriment, però ¿què hi voleu fer?»
El projecte inicial de l'obra completa de Pla per a Edicions Destino comprenia, en principi, dos volums de Notes disperses; si el primer va aparèixer el 1969, del segon no se n'havia sabut res fins ara. Però el fet és que entre els papers pòstums de l'escriptor s'han conservat una sèrie de materials que hi corresponen. Són els que aplega aquest volum preparat per Francesc Montero. Com assenyala ell mateix en el pròleg, es tracta de «textos de Josep Pla escrits amb voluntat literària i pensats per ser publicats, que van romandre al calaix a l'espera de circumstàncies més favorables. Sortosament per als seus lectors, per fi han arribat».
Les proses aplegades a Fer-se totes les il·lusions possibles i altres notes disperses, escrites majoritàriament a les dècades de 1950 i 1960, despleguen els talents del millor Josep Pla: l'observador agut de les malalties del país, el comentarista que fa gala de l'escepticisme més ben informat, el reportador precís d'anècdotes impagables, el cronista del de la quotidianitat, l'escriptor devot del memorialisme i el mestre del retrat literari.
