Félicité, una criada analfabeta de Normandia, perd, l'una rere l'altra, totes les persones que estima i s'acaba encapritxant d'un lloro que li recorda el seu nebot mort a Cuba; quan l'ocell passa avall, l'anciana el fa dissecar i, quan ella també comença a anar-se'n d'aquest món, veu en aquell lloro una imatge de l'Esperit Sant.
Pròleg de Raül Garrigasait
