Guardonat amb el National Book Award, la publicació d'aquest volum extraordinari va establir fermament la contribució monumental de Flannery O'Connor a la ficció americana. Consta de trenta-un contes en total, incloent-ne dotze que no apareixen en els reculls que O'Connor va recopilar en la seva curta vida. Comparada sovint amb William Faulkner o Carson McCullers, en les seves històries, ambientades en el Sud dels Estats Units, els conflictes socials i racials, l'asfixiant presència de la religió i la frustrada lluita per la llibertat donen una visió desolada de la natura humana, que és temperada, tanmateix, per moments de consol i revelació i per un estil narratiu on llueix tota la riquesa lingüística del Sud, aquí esplèndidament traduïda per Ernest Riera.
Des del primer conte que publicar, «El gerani», fins a l'últim que va enviar al seu editor, «El judici final» (que n'és una versió transfigurada i brillantment reescrita), junts i llegits cronològicament aquests contes revelen un talent viu i penetrant que ens ha donat algunes de les ficcions més poderoses i pertorbadores del segle XX.
