Patrimoni és un relat cru, directe i clar sobre el deteriorament físic, la sinceritat i la relació entre un fill i un pare que s'està morint.
«Si al cementiri no hi ha ningú que t’observi, pots fer algunes coses una mica excèntriques per tal que els morts no semblin morts. Però fins i tot si te’n surts i t’esforces prou per sentir-ne la presència, continues anant-te’n sense ells. Els cementiris demostren, si més no a la gent com jo, que els morts no hi són i que se n’han anat. Se n’han anat i nosaltres encara no.»