Dues germanes i una mare que no es diuen tota la veritat. Quatre dies gravats a foc a la nostra memòria col·lectiva. Una altra novel·la inoblidable de Fernando Aramburu.Sant Sebastià, juliol del 1997. Mentre el seu marit està en un viatge de feina, la Maite rep la seva germana Elene, que, després de passar molts anys als Estats Units, torna a la seva ciutat perquè la mare de totes dues ha tingut un ictus. En els dies que passaran juntes, les germanes i la mare conviuen i conversen però eviten dir-se tota la veritat. També eviten mirar de cara tota la tensió social que les envolta: ETA ha segrestat un conseller d’Ermua, Miguel Ángel Blanco, i amenaça d’executar-lo si no es compleixen les seves demandes. Els fets històrics van en paral·lel a la intimitat de la Maite, una dona sensible, compassiva, atenta, però atrapada en convencions que li impedeixen obrir els ulls i afrontar la realitat.
Fernando Aramburu ho ha tornat a fer: ens entrega una novel·la emocionant i inoblidable, una altra fita en la seva narrativa; una història que posa la mirada en la memòria recent del País Basc, els personatges de la qual, retratats amb profunditat psicològica i una gran humanitat, ens commouen, en especial la seva immensa i memorable protagonista.
