La Michka, una dona gran, va perdent l'habilitat per parlar i ha de lliurar-se a l'evidència: ja no pot viure sola. A la residència on s'instal·la dues persones l'acompanyen: la Marie, una noia jove molt propera a ella, i en Jerôme, el seu logopeda, que l'ajuda a trobar les paraules.
Amb un estil contingut, gairebé auster, i magníficament traduïda per Jordi Martín Lloret, aquesta narració a dues veus ens parla de la memòria, del passat, de la vellesa, les paraules, la bondat i la gratitud cap als qui han estat importants a les nostres vides. Les gratituds mútues teixeixen el vincle entre aquests tres personatges inoblidables, les històries dels quals s'entrellacen en aquesta novel·la lluminosa i commovedora.
