El 1975 una novel·la fresca i original, signada per un desconegut Émile Ajar, guanyava el premi Goncourt, el més prestigiós de França. Romain Gary despistava així el jurat, el públic i la crítica amb aquesta insòlita història d'amor, la de l'afecte d'un noiet àrab, Momo, per una vella jueva, la senyora Rosa, al barri parisenc de Belleville.
Els adults -l'ancià cec que li ensenya àrab, la prostituta transsexual que viu dos pisos més avall, la mateixa senyora Rosa- solen dir-li a Momo que té «tota la vida al davant», però ell, veient com ells han perdut l'alegria, la felicitat i la salut, dubta si això és realment un motiu de joia o una maledicció.
Novel·la bellíssima i alhora inquietant, amb milions de lectors a França, La vida al davant és molt més que la història d'uns personatges marginals, inoblidables, al París dels anys setanta; és un relat ple d'humor, vitalista i molt actual sobre la importància d'estimar per sobreviure a les adversitats.
