El silenci que envolta la duquessa Marianna Ucrìa, sordmuda des de petita, és com una barrera que la separa del seu entorn i la converteix en una valuosa observadora del seu temps. La Marianna enriqueix el seu món interior amb les abundants lectures que li proporciona la biblioteca familiar que ella va completant, i això li permet sobreposar-se a les limitacions que li imposa la fastuosa i alhora sòrdida societat siciliana del segle XVIII. A La llarga vida de la Marianna Ucrìa, Dacia Maraini aprofundeix amb una sensibilitat exquisida en les contradiccions d'un període històric especialment suggerent, el de la Il·lustració, mitjançant la descripció dels costums d'una terra meravellosa en què la nit és «benigna, tèbia, inundada de perfums», i on «una lleugera brisa salina que ve a estones del mar refresca l'aire».
