«Em costava escriure. Els meus personatges no m’interessaven, em provocaven un vertigen
d’avorriment. Vaig pensar que qualsevol relat real podria tenir més interès. Podia baixar al carrer, aturar la primera persona que trobés, demanar-li quatre apunts biogràfics, i estava segur que allò em motivaria més que una nova invenció. És així com van començar les coses.
Em vaig dir: baixa al carrer, atura la primera persona que vegis, i ella serà la protagonista del teu
llibre.» I així és com el narrador escriu sobre la Madeleine, una velleta encantadora que a poc
a poc li revela els seus secrets. Com un intrús, l’escriptor s’introdueix en la intimitat familiar
dels Martin. Hi trobem la Valérie i la seva introspecció; en Patrick, víctima d’assetjament a la
feina, i els seus dos fills adolescents.
