Qualificada d'«obra mestra» per Sainte-Beuve, i un dels retrats femenins més bells i profunds de la literatura del segle XIX, La dona de trenta anys és una novel·la extraordinària, tant per la seva gestació (es va publicar en forma de narracions separades entre el 1830 i el 1844, moment en què va assolir la seva forma definitiva) com per la singularitat de la vida sentimental de la protagonista, Julie d'Aiglemont, a través de la qual s'hi poden descobrir els primers auguris de l'alliberament de la dona.
