L’Isor no és una nena com les altres. No es relaciona amb el món d’una manera «normal». Es comunica mitjançant llengües inventades, el ball, la mirada o esclats de ràbia intensa. En una societat obsessionada amb la norma, aquestes formes d’expressió no són acceptades ni enteses. Els metges no aconsegueixen diagnosticar el seu cas i persisteixen a voler-la curar. El seu pare oscil·la entre el rebuig i la incomprensió, mentre que la mare respon amb una sobreprotecció asfixiant.
En créixer, l’Isor s’ofega dins el clos familiar. De nit, s’escapa de casa i recorre el seu barri parisenc, fins que coneix en Lucien, un veí molt més gran que ella: un home solitari, ferit per un passat dolorós, que ha trobat en la música el seu únic refugi. Entre tots dos neix una relació profunda d’amistat i amor, basada en la comprensió i l’escolta, que desconcerta els pares de l’Isor.
A mig camí entre la novel·la de formació i un manifest poètic, La còlera i el desig defensa el dret a la diferència i retrata una protagonista indomable, impossible d’encasellar. Renard imposa una veu madura amb la seva prosa, precisa i tallant que ens enlluerna.
Alice Renard (París, 2002) és escriptora francesa. Ha cursat estudis literaris medievals a La Sorbona. Va publicar la seva primera novel·la, La còlera i el desig, a l’edat de vint-i-un anys. Amb un gran èxit de públic, va ser seleccionada per al premi Femina i va rebre el premi Méduse 2023, el Prix littéraire de la vocation 2023 i el premi de l’Académie française Maurice Genevoix 2024. El 2024 va viatjar a Oceania cercant «el continent invisible», tal com l’anomena J. M. G. Le Clézio al seu llibre Raga. Va viure diversos mesos a Vanuatu. L’octubre de 2025 va publicar un recull de contes titulat Peaux Vives, el seu segon llibre.
