En els textos d’aquest recull, a cavall del relat curt i el microrelat, Bàssem An-Nabrís passa pel sedàs narratiu retalls de vida que aplega durant les seves passejades pels carrers de Barcelona. Veus trencades, mirades torbades i gestos invisibles que l’atreuen per la soledat, l’aïllament i la malenconia que amaguen. Escrites entre el 2013 i el 2016, són històries entranyables amb pinzellades d’ironia, de crítica i de reflexió existencial en les quals l’autor no abandona, sobretot en les més breus, la seva mirada de poeta que busca la paradoxa en l’essència de les coses. An-Nabrís es deixa captivar espontàniament per les vivències de persones vulnerables i pels entorns humils, no en va els seus records de l’altra riba del Mediterrani estan indefectiblement marcats per grans mancances. Tanquen aquest volum vuit contes de caire memorialístic que evoquen la Khan Yunis natal de l’autor.
