El Bernhard més autèntic se’ns ofereix aquí, en cent quatre petites píndoles, parlant dels temes més variats —des de la senzilla anècdota passant per descripcions de personatges reals—, tot passat pel sedàs de la seva prodigiosa intel·ligència i la seva escriptura inimitable. Si algú encara no s’ha iniciat en el món d’aquest escriptor únic, no podem més que recomanar-li L’imitador de veus, mostra indiscutible que de la concreció pot sorgir un art de llarga durada.
