Epíleg de Martí Boada
En una comarca erma, deshabitada i inhòspita de la Provença, un pastor solitari planta arbres, milers d’arbres. Aquesta és la història d’Elzéard Bouffier, un home silenciós de muntanya que, sense que ningú en sàpiga res i sense esperar cap reconeixement a canvi, transforma el paisatge que l’envolta. De llavor en llavor i de planter en planter. Cada dia, durant totes les hores de llum. I mentre el país es debat en la primera guerra mundial, i després en la segona, ell continua plantant arbres incansablement, fins a cobrir tota la muntanya de verdor i canviar per sempre la vida de tots els habitats de la regió.
Amb una extraordinària simplicitat que ens recorda El Petit Príncep de Saint- Exupéry, Giono ens fa el retrat d’un personatge que ens commou quasi sense ni obrir la boca, i que testimonia l’enorme valor d’un gest tan senzill com és plantar un aglà i esperar que creixi. I repetir-ho milers de vegades… En un temps en què ja podem avaluar l’impacte de l’espècie humana sobre el nostre planeta, la figura d’Elzéard Bouffier és una llavor d’esperança.
