Només pot morir el qui ha viscut, però només viu el qui estima.
És veritat que l'amor fa la vida més dolça, però també la fa més aspra, perquè la seva naturalesa és paradoxal.
L'amor, com l'ésser, es diu de moltes maneres, però en el fons de tot amor subsisteix una secreta arrel invisible que s'obre camí en els sòls més difícils.
L'arrel de l'amor és la gratuïtat. S'estima perquè sí, sense raó utilitària.
Una visió de l'amor profunda, espiritual i alhora terrenal: un amor complet. Lluny de la idealització edulcorada que se'ns n'acostuma a oferir avui dia, Francesc Torralba escriu la seva obra més personal. De la mà dels més grans glossadors de l'amor, Llull i Shakespeare, Torralba assumeix en primera persona les contradiccions, els sofriments, els esfoços i els treballs que suposa el sentiment més intens de tots, i ens guia per un camí gens fàcil però al quan no ens podem resistir.
