«Som temps que passa, que ha passat, que passarà. D'aquesta matèria tan inestable com constant està feta la nostra vida. El que intuïm del demà serà l'ahir, sense remei. Per això, quan l'atzar ens posa davant les ruïnes d'alguna cosa nostra, un estremiment ens recorre l'ànima com un avís de futur, com una cega sentència contra la que no ens podem rebel·lar. Tornar a la casa de la infantesa i trobar la porta tapiada: no conec millor metàfora de destí», escriu Xuan Bello, un dels escriptors més reconeguts de la literatura asturiana i autor del clàssic "Història universal de Paniceiros". "Incerta història de la veritat" són petites, però profundíssimes reflexions sobre el que ens envolta, allò que és trascendental i el més quotidià.
«Xuan Bello viu i reflexiona sobre el que ha viscut sabent que si arribem a alguna conclusió haurem fallat, perquè la veritat és esmunyedissa i múltiple, i allò que és fals està sempre a un pas de ser veritable i viceversa. No tot, esclar: hi ha quatre o cinc conviccions que semblen clares, i són suficients.» / :Martín López-Vega_
