Els vuit relats de Delmore Schwartz, un dels més importants intel·lectuals del Nova York dels anys 30 i 40, són una joia oblidada i fins ara inèdita en català. El llibre s’obre amb el relat que ha donat fama a Schwartz: en un cinema un noi mira una pel·lícula en què els protagonistes són els seus pares abans de ser els seus pares, el fill és testimoni de l’enamorament de la parella, de les seves il·lusions i dubtes davant el compromís; i veu com es descompon la parella davant la impotència i el perill de no existir.
Schwartz captura els conflictes generacionals, la sornegueria dels joves educats a Amèrica, en desacord amb els seus pares immigrants de la vella Europa. Retrata amb una qualitat quasi cinematogràfica la intensitat emocional d’una ciutat en plena era del canvi. Traça una mirada domèstica i onírica cap els ancestres i les falses esperances que provoquen la desil·lusió en les famílies. Esdevé el cronista de les ombres dels destins fracassats i l’abisme de la relació amb els altres. Una obra sobre el reconeixement de la pròpia individualitat entesa com a ficció, amb una escriptura lluminosa i de gran alçada poètica.
