Un psiquiàtric, situat a les afores d'una ciutat sudcoreana acaba de tancar arran d'una denúncia on se'ls acusava de tenir-hi gent confinada sense cap justificació mèdica. El narrador i en Sibong són dos interns que ja s'havien acostumat a viure dins la institució, però de cop i volta han d'imaginar-se una manera de guanyar-se la vida a fora. S'adonen que l'única cosa saben fer bé, a part de rebre pallisses, és demanar perdó. Quan s'instal·len al pis de la germana d'en Sibong, posen en marxa un negoci insòlit, que els durà a viure una odisea urbana plena de personatges pintorescos.
El que fem bé és demanar perdó és una novel·la carregada d'un humor càustic, purament coreà, un llibre tan violent com divertit, d'aparença lleugera i petjada fonda. Un retrat sobre els barris de les afores, sobre uns marginats, que son producte directe d'una societat competitiva i profundament estratificada. Lee Kiho es revela com el cronista de la cara menys amable de la societat sudcoreana amb un sentit de la mala bava que ens estremeix en cada gir argumental, en cada presentació de personatge.
