Els feliços anys vint són l’objecte del dossier d’aquest número. Anys de postguerra i ressaca, de progrés i d’avantguarda, de bohèmia i d’hedonisme, que emmascaren els primers símptomes de la confrontació política i ideològica que, en part, explica la Segona Guerra Mundial. Els cronistes actuals han rescatat aquesta denominació per jugar al contrast amb els nostres anys vint, els del present, que de moment no fan tan bona cara: van començar amb la pandèmia, han continuat amb la invasió d’Ucraïna, de difícil pronòstic i conseqüències que poden ser de llarg abast, i s’hi albiren amenaces tan reals com el canvi climàtic, els problemes de la globalització, l’auge dels populismes i fins i tot un amenaçador rebrot de l’extrema dreta. Tot plegat ens fa mirar les imatges de les despreocupades flappers ballant xarleston amb certa nostàlgia. Ara sabem que rere aquell gran decorat s’hi congriava el desastre. Tant de bo els nostres anys vint no tinguin un epíleg tan sinistre.
