Pròleg de Jorge Riechmann
En un món en progressiva destrucció per l'acció de l'home, el professor Zeno Hintermeier viu la desaparició de la seva glacera com una pèrdua pròpia. Decideix deixar la seva càtedra i embarcar-se com a guia en creuers turístics que viatgen a l'Antàrtida, desitjant trobar en l'últim racó natural del planeta el silenci carregat de veritat que tant anhela. Aquest és el quart any que s'embarca en el creuer però ni tan sols entre els amants de la natura troba Zeno una ànima bessona que senti la tragèdia del planeta de forma tan intensa com ell; guies, periodistes i passatgers aconsegueixen dormir sense malsons i tornaran a la seva rutina després de la travessia. Pot ser que sigui necessària una acció més radical.
