La lírica d’Alda Merini té la força del ferro. O la força intangible d’una poderosa felicitat i una complexa desventura. Temes universals com l’amor, la vida, la mort o el pas del temps prenen en la seva escriptura formes que són tot contundència i brevetat. Poetitzen una quotidianitat marcada per unes imposicions poc convencionals i que dificilment hem viscut o viurem els seus lectors. Per això ens colpeix, per extrema, per certa. O per incertament certa. La literatura sempre ens deixarà obert el dubte de les veritats i les mentides.
A Deliri d'amor l’autora transforma la seva pròpia història en una crònica interior en prosa lírica, paradoxalment lúcida.
