La poètica d'Alda Merini transita de la mística a la bogeria, de l'amor apassionat i romàntic a la carnalitat del cos fet només músculs, de la ferida sagnant encara a l'esperança i la llum. Merini ens interpel·la des d'un racó del seu dolor, i alhora des del seu vitalisme. La seva poesia no és el dietari d'una boja: sap què diu i com ho diu. Però qui marca la frontera entra la bogeria i la lucidesa?
Meritxell Cucurella-Jorba va merèixer, per aquest treball, el XIIè Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia.
