La qualitat més lloada de Maupassant és la frase senzilla, feta aparentment sense esforç, que pinta personatges que prenen vida amb una economia verbal sorprenent. Els Contes de la becada en són un exemple perfecte, un dibuix nítid dels paisatges i els habitants de la Normandia natal de l’escriptor, del món que estimava, que comprenia, que li era senzill plasmar en imatges tan vívides com brutals. Escrit just després de Bola de sèu, els contes d’aquest volum formen part de l’etapa més prolífica i celebrada de Maupassant, l’època en què el deixeble de Flaubert va conquerir París amb la seva ploma precisa. Traduïts per primera vegada al català, alguns dels relats que es presenten es compten entre els més mítics del “petit brau normand”, tal com el seu mestre l’anomenava.
