Amb ecos del popular àlbum Nebraska, de Bruce Springsteen, Paolo Cognetti retrata un món salvatge travessat simultàniament per la modernitat, les disputes familiars, el desamor i el desig de teixir vincles entre els pols oposats.
Al fons de la vall narra la història de dos germans, Alfredo i Luigi, el pare dels quals els va assignar un arbre a cada un quan van néixer: un làrix i un avet. Els dos arbres han crescut en paral·lel a la riba del riu Sesia, tan diferents i a la vegada tan semblants, com un reflex de la relació entre els dos protagonistes, que porten un temps allunyats. En Luigi, que en trenta-set anys no ha sortit mai de la vall, és el làrix, dur i fràgil alhora. Ell i la Betta es van enamorar mentre es banyaven a les basses del riu, entre els bedolls blancs: ara esperen una nena i a l'aire es respira l'aroma d'un nou començament. Ell acaba d'acceptar una feina com a guarda forestal, ella ve de la ciutat i llegeix a Karen Blixen. L'Alfredo, el petit dels dos germans, és l'avet: tètric i resistent a les glaçades, inquiet i cercabregues. Per evitar més problemes, va decidir marxar lluny, al Canadà, entre indis tristos i pous de petroli. Però ara que les coses han canviat, ha tornat a la vall per alliberar-se dels lligams que li queden. Tot i que fins ara només havien compartit una afició autodestructiva a la beguda (un vi blanc, una cervesa, un whisky i una altra ronda al bar on es fan apostes sobre si l'animal que mata als gossos és un llop, un gos rabiós o ves a saber què), amb la mort del pare hauran de decidir què fer amb la vella casa familiar que han heretat i que s'alça davant els dos arbres.
Amb el el pas àgil i segur i la llengua brillant dels grans autors, Paolo Cognetti ha escrit el seu Nebraska.
