Cada any organitzem a la llibreria unes trobades amb les lectores i els lectors en què recomanem les últimes lectures que a les llibreteres ens han agradat. Fem una abans de Nadal, una abans de les vacances d'estiu i una abans de Sant Jordi.
Aquest any, que hem tancat Casa Usher temporalment i que no podrem celebrar un Sant Jordi a la llibreria, no hem volgut deixar de recomanar-vos els llibres que més ens han agradat i que ens han companyat aquests dies a casa.
Tornarem aviat! Ànims i salut!
“El suscitador: Apuntes sobre Francis Ponge” de Afonso Barguñó Viana
Una biografia sobre el poeta francès Francis Ponge, un d’aquells autors maleïts i desconeguts, però que la seva aposta literària i la seva vida es poden llegir com el revers de la Història del segle passat.
“Sońka” de Ignacy Karpowicz
Una vella es troba amb un jove al bosc i les seves vides i històries es creuen a partir d’aquell instant. Un joc de miralls que ens qüestiona on es troba la veritat: en els relats, en el teatre, a la Història o, simplement, enlloc.
“Almas y cuerpos” de David Lodge
Són els anys cinquanta i un grup de joves catòlics viuen el pas a la vida adulta entre el desig i la culpa, el descobriment del sexe i la frustració que imposa l’Església Catòlica. David Lodge ja ens adverteix, això no és una comèdia.
“A su imagen” de Jérôme Ferrari
L’Antònia ha mort molt jove en un accident de trànsit. Al funeral, diferents personatges que la van conèixer reconstrueixen la seva història, perquè les persones són més que la visió unívoca que tenim d’elles i només ens podem comprendre amb la suma de les diferents cares.
“Personajes desesperados” de Paula Fox
A la Sophie la mossega un gat de carrer a la mà. Aquesta esgarrinxada que no és massa greu, resulta ser el detonant que fa pensar a la protagonista com ha arribat a convertir-se en la persona que és ara, en què s’ha convertit el seu matrimoni i com ha deixat naufragar tots els seus somnis.
“En aquest món, per un moment, som grandiosos” de Oean Vuong
La carta d’un fill a la mare que no la podrà llegir mai. Una confessió sobre la família, l’amor, el desig, la por, la violència, la memòria i la mirada que omple de significat allò que mirem i el fa existir plenament encara que sigui només per un instant fugaç.
“La platja dels inútils” d’Alex Nogués
Quan ets una criatura et pregunten mil vegades què voldràs ser quan siguis gran. Doncs la Sofia vol ser una inútil i tenir temps per ella, i buscar pals a la platja, i pensar en les seves coses, i escoltar Mozart i gaudir del temps i de les coses senzilles. Perquè té el seu propi parer sobre la utilitat i la inutilitat, i no es deixa cruspir pel món que alguns s'han inventat.
“Jonas Fink” de Vittorio Giardino
La història del Jonas comença a la Txecoslovàquia del 1949, però podria ser la història de tants altres a diferents llocs del món i en diferents moments de la nostra època.
Hi ha un dia que et converteixes en enemic del teu poble, i a partir de llavors ets conscient que serà més que difícil trobar una sortida possible. Passes a ser una víctima i a estar en el grup petit i vulnerable, i cansat dels règims totalitaris que et toquen viure, pot ser que només et quedi ser contestatari.
“Poemes transgredits” de Joan Brossa
Brossa és un mag que sembla jugar amb totes les expressions artístiques que va saber “tocar”. La poesia, és clar, i la literatura, el teatre, el disseny, la fotografia... Et fa pensar i gaudir a la vegada, et remou i commou. Et provoca i inoportuna. Crític, moltes vegades censurat, i d'una rabiosa actualitat constant. Aquest llibre és un bonic tast d'aquest artista inabastable.
“Esperant Godot” de Samuel Beckett
El teatre té pocs lectors, però som gent agraïda. Perquè és una lectura diferent, amb el ritme i la sonoritat de l'oralitat, i perquè a vegades tens l'oportunitat d'anar a veure l'obra.
Ho pots provar, et convidem a llegir-lo, i que no sigui que t'hi poses per res: tens a Beckett traduït per Pedrals. I mentre esperes el teu Godot, et pots plantejar totes les altres coses que encara que sigui de puntetes van passant per la teva vida.
“A l’horitzó” d’Hernán Díaz
Està sol i està perdut. Però perdut fins al punt de no entendre la llengua, no saber llegir, estar en una abasta terra que no és la seva i en una situació que no és la que s'havia planificat.
En contacte amb el desert i en relació amb els diferents personatges que troba pel camí, va coneixent la seva pròpia naturalesa i la capacitat de l'instint de supervivència. Aquesta novel·la és un viatge cap a l'Est, a contracorrent, que mostra la devastació del somni americà. I sí, és un western.
“Gran historia visual de la filosofía” de Masato Tanaka
Posant en ordre a pensadors, conceptes i moviments de la Filosofia, per descobrir-la o redescobrir-la, veus com els filòsofs han pensat, teoritzat, influenciat, contradit, criticat i moltes vegades anat a contracorrent al llarg de 2600 anys d'Història. I et pots fer les preguntes i despertar les ganes de saber, d'atrevir-se a obrir calaixos, fer neteja, posicionar-se i dubtar. Reivindicar el pensament per opinar, parlar, debatre, argumentar i buscar els teus referents. Ser persona.
