Un Ós? Aquí, a l'estació de trens de Paddington? va dir la senyora Brown mirant el seu marit amb expressió de sorpresa. Quina ximpleria, Henry, no pot ser.
Però el senyor Brown no s'equivocava: l'osset era allà, just al mig de landana, amb un barret estrany i una etiqueta penjada al coll que deia: Si us plau, tingueu cura d'aquest ós. Gràcies. Així que els Brown el van convidar a berenar i se'l van emportar a casa, on l'esperaven un bon bany d'aigua calenta i els dos nens de la familia. Demà serà un altre dia i ja veurem com en sortim, d'aquest embolic, va pensar el senyor Brown, sens dubte perquè llavors encara no sabia que els embolics de veritat encara havien darribar... i és que a Paddington sempre li passen coses, perquè és d'aquesta mena d'ossos.
