Després de publicar Anna Karénina, Tolstoi travessa una crisi profunda i renuncia a la literatura. Comença una etapa dedicada a organitzar el seu pensament en un conjunt d'assaigs; la crítica social pren el lloc que ocupava la fabulació creadora. Però si ell decideix abandonar les lletres, la seva imaginació és massa fèrtil per aturar-se de concebre. En aquells anys girats d'esquena a la ficció, li neixen tres obres mestres: Mort d'Ivan Ilitx, La sonata Kreutzer i Hadjí Murat.
Les cavil·lacions de les grans novel·les (l'amor, la vanitat i la guerra) hi són condensades en tres exercicis magistrals d'introspecció. Són l'estrella del pastor per als grans escriptors de totes les tradicions literàries.
