Introducció de John P.A. Gould.
La història d'Èdip i l'esfinx, amb les seves llargues conseqüències, és una de les llegendes de la cultura grega que han mantingut plena vigència en l'imaginari occidental fins al dia d'avui. Sòfocles, el més clàssic dels grans dramaturgs atenesos del segle V aC, hi va consagrar les tres tragèdies que aquest volum aplega en la versió extraordinària de Carles Riba. Cada obra, completa en ella mateixa, presenta un moment culminant de la història. Antígona aborda el conflicte que sorgeix entre Creont i la seva neboda, la protagonista del drama, per si cal enterrar o no Polinices, el germà d'Antígona que ha mort lluitant contra la seva ciutat natal. Èdip rei se centra en el moment en què l'home que ha vessat la sang del seu pare i ha entrat al llit de la seva mare pren consciència de la seva situació. I Èdip a Colonos ens porta al punt en què el protagonista, vell i cec, ha de decidir si es queda al lloc de l'Àtica que finalment l'ha acollit o si retorna a Tebes, la ciutat de la qual va bandejar-lo el seu destí tràgic.
