Els contes reunits en aquest volum són els últims que va escriure Caterina Albert durant el bienni 1948-1949. Temps de desnazificació a tot Europa, també en territori franquista: el règim ha de renunciar a certes brutalitats i autoritza la publicació d'algun llibre català, amb comptagotes i a condició que sigui del tot inofensiu. ¿Com sospitar d'una venerable autora supervivent del segle XIX que encara firma amb pseudònim masculí?
Caterina Albert havia assistit a tota mena de guerres, revolucions i reaccions. El seu personatge oficial pretenia escriure per passar l'estona i rebia les visites sense sortir del llit, com un Josep Pla en camisó de randes. Però les dues col·leccions de relats que publica el 1950 i 1951 fan el mateix que La infanticida mig segle enrere: desafiar la moral imperant i posar el dit ben bé al mig de la llaga.
