Corre tinta sobre les bondats de la germanor: són temps de sororitat i empoderament, i la literatura també ho nota. No hi ha dubte que el món seria millor si tots ens recolzéssim com a iguals. Però ho som?
Descobrim de seguida, en el mateix nucli familiar i en qualsevol tipus de camada, les lleis de la selecció natural. Qui no plora no mama i guanya qui trepitja més fort. Un dels primers sentiments que neixen i creixen entre infants és la gelosia, un monstre que corromp i que sap justificar-se amb les interpretacions més cargolades i viscerals. És la condició humana.
Als contes de T’estimo com a un germà, el repartiment d’una herència, una festa d’aniversari amb dos protagonistes, la tieta que es cobra els favors, els ulls que es neguen a veure, certa novel·la (massa) biogràfica, una veu que parla des de molt enrere... posen en moviment un repertori de personatges capaços de sentir-se legitimats en les seves accions. Tant si són bones com si són dolentes. Tothom creu tenir la raó.
I hi ha pitjor enemic que el que coneix totes les teves debilitats des de la infantesa?
