Poc abans de l'esclat de la Guerra Civil, Martí de Riquer va escriure dues comèdies, Spinoza i els gentils i El triomf de la fonètica. En aquestes obres, l'autor reprèn la tradició d'un humor català lliure i absurd, ple de caricatura i de farsa. A El triomf de la fonètica, els preparatius d'un matrimoni per interès es convertiran en un deliri amb esquimals, una cabra, filòlegs i gent que menja espelmes; mentre que a Spinoza i els gentils un grup de familiars pocavergonyes es volen quedar els diners de la pobra hereva d'un oncle mort que no és veritablement mort. Amb un humor de la corda dels germans Marx, Boris Vian o Ionesco, aquestes dues obres de joventut de Riquer ens fan anar de l'estupor i el somriure a la riallada franca.
«Ens trobem davant d'una obra escrita essencialment per instint teatral i bàsicament sostinguda per una cultura sòlida. Es tracta, per tant, d'un veritable exemple de teatre net, sa; recolzat i assegurat sobre una base que fa superar els riscs de carrincloneria, sentimentalisme o grotesc que aquella condició per si sola acostuma a comportar. [...] En El triomf de la fonètica hi ha una gran abundància d'imaginació, d'humor, de sàtira, etc., no acumulades avariciosament i capriciosament com perles precioses i fràgils, sinó donades a doll».
