L’esquerra ha de lluitar per garantir vides que valguin la pena ser viscudes. Vides en què sigui el treball el que crea riquesa, i no pas els diners.
Vides en què sigui la intel·ligència i el talent intrínsec a tothom allò que triomfi, i no pas l’abús i la llei del més fort. Vides en què imperi que tothom ho tingui tot sense prendre res a ningú, en què importi més el com i el per què que l’on i el qui. Avui com ahir, l’esquerra, a la recerca eterna de la justícia social, ha de tenir una sòlida base moral que entengui que un món sostingut en el patiment dels no ningú i en la lluita de l’últim contra el penúltim és un món intencionadament mal fet, fruit de moltes derrotes, en què res és casual.
Pròleg d'Oriol Junqueras.
Epíleg de Joan Tardà.
