Rossinyol que vas a França, rossinyol, encomana'm a la mare, rossinyol...' Talment com ell, en Jan Castres va ser mobilitzat per l'armada francesa quan va esclatar la gran guerra l'agost del 1914. Va ser traslladat a un país que no era el seu, malgrat que la seva nacionalitat deia el contrari, i juntament amb reclutes de l'altre costat dels Pirineus, vestits com ell amb l'uniforme blau i pantalons vermells, van ser conduïts cap a la frontera belga en mig d'un infern anomenat Charleroi... Així acabava a La muntanya màgica, amb la incertesa sobre el destí del desconcertat protagonista. La meva gosadia és ara fabular sobre com en Jan Castres es lliura d'una mort quasi segura i maquilla la seva deserció per convertir-se en un heroi. El seu instint de supervivència, adobat per una imaginació singular, pròpia d'un somiatruites arrogant, no exempta a parts iguals de bondat i roïndat, el portarà fins a París...
