Sílvia Ocampo, una poetessa exòtica, escandalosa, esbojarrada, de costums lliures, atractiva però insuportable, passa una temporada breu a Mallorca, on topa amb una societat respectable, que viu d’aparences mantengudes a força de repressions. Primer, aconsegueix enlluernar els indígenes amb la seva capacitat de seducció; però de tant de provocar i crear situacions compromeses acaba cansant-los i deixen de tractar-la. La novel·la exposa l’enfrontament d’aquestes dues actituds davant la vida que se resol en el cop d’efecte de la intrusa que la seva oponent principal més poc es podia esperar.
Un personatge desbaratat, però tractat racionalment. L’autor detestava les estridències i preferia els tons suaus. Dos colors il·lustres de la literatura, el roig i el negre, són atenuats en el rosa i el gris del títol d’aquest relat. La novel·la complaurà els lectors que s’inclinen per la literatura feta amb la intel·ligència.
