«No crec en Déu, però el trobo a faltar», amb aquesta frase arrenca el nou llibre de Julian Barnes, una irònica i divertida memòria familiar amb retrats esplèndids dels seus avis i els seus pares, però també dels seus escriptors i músics preferits, els que ell considera el seu «autèntic llinatge».
Al llarg d'aquest llibre inclassificable, absorbent i elegant, Barnes ens narra com uns i altres (família biològica i família literària) s'han enfrontat a la mort i a la por de morir. I ens ofereix un extraordinari conjunt de reflexions i narracions que es lliguen i es deslliguen, que qüestionen i responen, que ens mostren i ens amaguen les veritats, les creences i els dubtes dels homes davant de la mort.
El resultat, malgrat tot, és una celebració apassionada de la vida i l'art, una immersió fascinant en l'esperit de pintors, músics i escriptors, un lúcid homenatge a la condició humana.
