La tan esperada primera obra de no-ficció de Quentin Tarantino: un llibre de cinema delirantment entretingut i perversament intel·ligent, tan únic i creatiu com tot el que ell fa.
A més de ser un dels cineastes contemporanis més cèlebres que hi ha, Quentin Tarantino és possible que sigui l'amant del cinema que més alegrement contagia el seu amor pel setè art. Durant anys ha repetit que no estava a punt per escriure llibres sobre pel·lícules. Ara, amb Reflexions sobre cinema, ha arribat el moment i els resultats són tot el que els seus apassionats fans —i tots els amants del cinema— podrien esperar. Organitzat al voltant de les pel·lícules americanes més importants de la dècada de 1970, des de la visió que tenia la primera vegada que hi va accedir, quan era un jove cinèfil aficionat, aquest llibre és tan intel·lectualment rigorós i perspicaç com divertit i entretingut. Aquest és un llibre difícil de classificar, ja que és, a la vegada, crítica i teoria cinematogràfiques, un meravellós reportatge sobre el gènere i la narració de la seva història personal, tot plegat escrit amb una veu singular, que reconeixem immediatament com la de QT i amb la rara perspectiva del cinema que només pot tenir un dels professionals més grans del setè art.
