«Aquesta és la història de la meva infància i de la meva guerra», diu Tijan Sila. Quan van començar els bombardejos l'abril de 1992, només tenia deu anys, però encara recorda el terrabastall de les bombes, i l'olor que quedava després. Mentre Sarajevo suportava un llarguíssim setge i les condicions de vida esdevenien extremes, Tijan va deixar de ser un nen innocent i assenyat. Amb els seus amics va vagar per les ruïnes de la ciutat bombardejada, arreplegant pertinences dels que havien fugit o mort, fent tractes amb els soldats, esquivant els franctiradors i intercanviant productes al mercat negre.
Passats els anys, Tijan Sila ha trobat el valor per escriure la colpidora història d'ell i els seus amics. Ens explica com, en plena guerra, els poetes esdevenen assassins i els assassins, herois. Ens parla de com molts van deixar de ser humans, i de tot el que la guerra deixa gravat en la ment de cada supervivent. Per sempre. Perquè una guerra mai acaba.
