La llum de l’escenari travessa la gent i ens mostra un cos amb signes del pas del temps, però àgil i alegre que no para quiet. Movent l'esquelet, trobem la Pepita Bernat, qui amb 105 anys encara balla cada diumenge a La Paloma, però aquest fet no és res més que un epíleg del que ha estat la seva vida: inusual, enèrgica, lluminosa i a contracorrent.
Des de jove, ha desafiat les normes socials, escapant d’un matrimoni opressiu i fugint a Ginebra, on va viure dos anys. Treballarà i veurà món, eixamplarà perspectives i, quan torni haurà renascut. Lluitarà per la seva independència econòmica, Ignorarà tots els “no” i obrirà diversos negocis, fent camí en un món d'homes. Treballarà i treballarà, i durant aquells anys gairebé no ballarà. Ho tornarà a fer després de la mort del seu marit, i un dia, a La Paloma, coneixerà l’amor de la seva vida.
