Isidre Molas, referent per a la militància d'esquerres, recorre a la memòria personal per evocar l'experiència que el va iniciar en la vida adulta, la creació del Front Obrer de Catalunya (FOC). Allà va descobrir el sentit de l'actuació pública i la responsabilitat d'escollir els camins pels quals creia que havia de transitar el país, sense cedir al rampell dels sentiments i de les emocions. Des de l'ingrés a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona l'any 1957 on va començar l'afiliació política, entesa com un compromís de vida l'autor relata la lluita clandestina i valenta per construir un futur imperfecte però millor que el present.
