Un vespre, dos amics escriptors s'enduen una novel·la a casa. Cap a les quatre de la matinada truquen a la porta de l'autor, entusiasmats per la lectura. La porten a Vissarion Belinski, el crític més rellevant del moment, que diu a l'autor: «suposo que no és conscient del que acaba d'escriure». Era Pobres, la primera novel·la de Fiódor Dostoievski.
En Makar Dévuixkin i la Varvara Alekséievna viuen a Petersburg, no gaire lluny l'un de l'altra, però s'envien cartes. Ell és un home gran i ella una noieta òrfena, el veïnat remugaria si es fessin gaires visites.
Per les cartes hi circula alcohol, pobresa, tuberculosi, burles entre companys, culpa, malastrugança, familiars rics o botons que salten en el moment més inoportú. És a dir, tot allò que ha fet de Dostoeivski un dels genis més grans de la literatura universal.
