L'Àvia canta contes, conta cançons. Els seus dits són com branques que ballen i teixeixen els personatges de les històries, que resten trenats al cobrellit. Ja gairebé no hi caben més contes, al cobrellit.
Un conte que és un homenatge de dues netes a la seva àvia, un cant a la transmissió generacional i al llegat de les dones, que manté viva la saviesa popular.
