Des d’antic, com una d’aquelles lleis no escrites, hi ha hagut la idea persistent de perllongar els braços, les mans i els dits de les dones en el fus de filar o de considerar-los dotats d’una traça innata per a tota mena de treballs d’agulla. També és antiga la tensió entre obediència i rebuig.
Passamaneria és un recull de textos breus basats en els ressons d’aquella obligació remota. Cadascun d’ells s’atura en algun replec d’un univers que desapareix i, juxtaposats, poden semblar un enfilall d’objectes, eines, coneixements pràctics, llocs i paraules en liquidació.
Però sense nostàlgia perquè, encara avui, ningú no pot desentendre’s d’un botó descosit, d’una cremallera travada o d’un mitjó foradat.
