«L'interior és el refugi de l'art. El col·leccionista és l'autèntic habitant de l'interior. De la glorificació dels objectes, en fa la seva ocupació. En ell recau el deure de Sísif de deslliurar els objectes del seu caràcter mercantil pel fet de posseir-los. Però els confereix només el valor de la seva afició, i no del seu valor d'ús. El col·leccionista no només somia un món llunyà o desaparegut, sinó també un món millor, on la gent està tan mal proveïda del que necessita com en el món quotidià, però on els objectes han quedat lliures de l'esclavitud de ser útils.»