Amb catorze anys Stanic va haver de fugir de Bòsnia per la guerra dels Balcans i construir una nova existència a Heidelberg, Alemanya. Però ha tornat diverses vegades a Visegrad per retrobar la família i els coneguts que encara hi viuen. A Orígens reconstrueix la singular relació amb la seva àvia Kristina, que lentament està perdent la memòria dels fets i les coses. Stanic recupera fragments del seu passat familiar que acaben dibuixant una geografia alhora màgica i real dels seus orígens. Tot i que moltes vivències tenen un fons dramàtic, la mirada de Stanic és sempre enjogassada, penetrant i emotiva, amb una capacitat extraordinària per narrar i enllaçar històries, com demostra l'imaginatiu final obert del llibre, en què el lector ha de triar entre diversos destins per a la seva àvia.
