A No seràs un estrany hi trobem homenatges en paral·lel: Joseph Brodsky, com a poeta i traductor, i Venècia, on el poeta rus exiliat va voler que descansessin les seves cendres, la ciutat que no acaba d’enfonsar-se i que esdevé esfera de record literari i vital. Així, la poesia de Riera es converteix en un pont elegíac que ajuda a preservar de l’oblit un món, una vida i una obra que van lligats a la seva tasca de traductor, de lector i de poeta, segurament el «nostre» poeta més important i de més talent del que acostumem a qualificar com a poesia de l’experiència.
“Només els immortals -vaig dir- fan olor d’algues“.
