Els germans Julio i Álvaro Muñoz-Ramonet sobresurten en la narració de Xavier Muñoz com una orgia polícroma dors i plates orientals sobre el fons obscur i pla de la Barcelona derrotada per la guerra civil. La major part dels ciutadans, maltractats pels vencedors, formen un gran contrast amb lopulència i la prodigalitat dels germans Muñoz. La seva fortunai les seves influències van donar peu a la dita: Después de Dios, los Muñoz. A mesura, però, que la narració avança, el
fons es va destacant i pren relleu, a la vegada que les figures dels germans senllangueixen. Avui, encara, ñla fortuna que van deixar té un pes considerable, i en determinats aspectes discutible, com en el cas del palau del Marquès dAlella del carrer de Muntaner, propietat de Julio Muñoz i reclamatper lAjuntament de Barcelona. Personatges sorprenents com doña Florinda, la mara, la Broto, lamant assassinada, don Ignacio Villalonga, banquer i pròcer indiscutit, president del Banc
Central, no es poden separar fàcilment del joc que Julio Muñoz planteja. Els seus negocis, tranatlàntics es un temps de fronteres tancades per a la majoria de ciutadans, i el fet de convertir-se en un moment determinant en el quart banquer suís, són testimoni dels jocs malabars que van il·lustrar unes vides poc exemplars. El relat és alhora atractiu i suggeridor i
manté linterès constant durant la lectura daquesta tragèdia bufa, que finalment fa comprensible una història extravagant, mai acabada dexplicar fins ara.
