L'amistat és un amor desinteressat on ningú no desitja ni espera res a canvi, és allò que salva els marginats i els fa adonar que no estan sols, és l’origen de la solidaritat. L'amistat és la relació més revolucionària que hi ha. Ho sabia perfectament Panait Istrati, que ens regala un cant a l'amistat que ens quedarà gravat a la pell.
Som a Romania, un jove país envoltat de vells imperis on França i la seva revolució encara feien de far. Som l'any 1905 i arriben notícies de la guerra russojaponesa, de protestes pacífiques contestades amb sang a Sant Petersburg mentre a Odessa els soldats del cuirassat Potemkin s'amotinen després de negar-se a menjar una sopa podrida.
Som al barri més pobre de Braila, ens hi ha portat Adrià Zograffi, l'alter ego de l'autor. Un jove de mil feines que es nega a fer el que la gent espera d'ell i es revolta contra el seu destí, que és el de tants altres. Adrià se sent incomprès i sol al món fins que un dia veu un home espellifat que llegeix un llibre en francès. A partir d'aleshores farà el possible per acostar-s'hi i fer-se'n amic. És Mikhail «el pollós», l'home que li va regalar l'esperança en la humanitat.
