En aquest recull de sis relats, Irvin D. Yalom explora la frontera entre la vida i la mort, el vincle terapèutic i la necessitat humana de donar sentit a l'existència. El relat que dona títol al volum neix de la relació amb la mare i d'una conversa imaginada que obre la porta a una reflexió sobre els vincles familiars, els records i tot allò que queda pendent entre pares i fills. Lluny del cas clínic fred o del relat edificant, els textos de Marona i el sentit de la vida mostren la complexitat dels processos terapèutics i el potencial únic de cada relació, tot abordant qüestions com la pèrdua, la llibertat o el pes de les decisions que hem pres, o que potser no. Amb aquest volum, Yalom continua el camí iniciat amb El dia que Nietzsche va plorar i El problema de Spinoza: posar la filosofia, la psicologia i la narrativa al servei d'una comprensió més àmplia i profunda de l'ésser humà.
